activitat 22: Somni i vigilia

Aquest fragment pertany a la I Meditacions metafísiques, una de les obres més importants del filòsof René Descartes. Com he dit anteriorment en aquest text ens mostra el seu dubte, un dubte que comença inicialment per els sentits. Ens diu que els sentits ens enganyen ja que d’algunes vegades ens presentaven l’evidencia d’unes coses i d’altres no, per aquesta raó diu que tothom que utilitza la prudència, és a dir, la raó no els farà cas. Amb aquestes paraules podem observar que es tracta d’un filòsof racionalista. Però d’altra banda posa l’exemple en que els seus sentits li mostren que es troba ara allà amb una bata i vora el foc, igual que ara a mi em mostren que estic escribint aquestes paraules comentant el seu text.

Tot i que els sentits ens mostren que això que sentim és veritat, hem de tenir en compte que els sentits ens enganyen. Hi ha vegades que ens trobem dormint i en els somnis allò que ens passa també sembla realitat. Tot i que allò no se’ns presenta d’una manera clara i distinta, és a dir, que no és evident per tant tenim el dubte de si això és veritat o no. 

De manera que finalment Descartes termina el seu argument sobre la realitat dels sentits i el somnis afirmant que ‘la meva sorpresa és tal que és quasi capaç de persuadir-me que dormo.’ és a dir, que allò que sent li sembla tan real que seria capaç de pensar que en aquest moment estic sominant i això no és la realitat.

COMPARACIÓ

Amb aquest argument podem observar com Descartes es posiciona d’una manera molt racionalista, en que li dona més importància a la raó que no als sentits, a diferència d’alguns empiristes com Hume, el més important d’ells.

D’altra banda trobem un paral·lelisme l’autor clàssic Plató, ja que tots dos afirmen que les coses canvien i no romanen igual, tot i que Plató situa aquest canvi en el món sensible i Descartes no fa una distinció entre mons.