Activitat 21: L'home, artífex de la seva pròpia vida

Títol del text

La felicitat per sobre de les coses externes

Idees principals

En aquest text Sèneca ens parla de la felicitat. Ens diu que per portar una vida feliç hem de saber desmarcar-nos de les coses externes, sense deixar-nos emportar per l'ambició de les coses que ens ofereix la natura, la qual ens dóna unes facultats que hem de saber utilitzar per afrontar les fortunes de la vida.

Anàlisi

Sèneca, en aquest text, afirma que els èssers humans som lliures. Aquesta llibertat ens permetrà viure benaventuradament si decidim viure segons la naturalesa. I això, per Sèneca, vol dir que hem de saber aprofitar tot allò bó que ens dóna la naturalesa, sense deixar-nos emportar per l'ambició, i tenint clar que la felicitat no depén de les coses externes. L'home ha de ser inexpugnable, perquè la fortuna no sempre ens afavoreix, i hem d'estar preparats per afrontar-la en cas que no ens afavoreixi.

Comparació

Podriem dir que Sèneca defensa una llibertat que està condicionada per una serie de factors, tot i que l'home és lliure per saber-se responsable dels seus actes. Per tant Sèneca defensa el condicionament, que és contrari al determinisme. Aquest defensa que no som lliures sinó que estem determinats. També ho podríem comparar amb altres teories com el predestinacionisme que considera que Déu ho ha creat tot i per tant tot està predestinat.

activitat 20 : Séneca

Nascut a Corduba (l'actual Còrdova) Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia(on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.

La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.

Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

Presentació Slideshare

Teories sobre la relació entre el cervell i

View more presentations from sheila_bdn94

Activitat 18: Definicions tema 8

Monisme materialista: considera que els processos mentals s’expliquen únicament per la base material localitzada en el cervell, la ment es redueix a matèria.

Fisicalisme: teoria monista materialista que afirma que les activitats mentals són processos corporals.

Dualisme platònic: teoria dualista que defensa que el cos i l’ànima es poden separar i estan units per accident. Afirma que l’ànima és immortal i immaterial, el contrari que el cos.

Hilemorfisme: teoria dualista que defensa que el cos i l’ànima són dos principis complementaria i inseparables. Afirma que no pot existir matèria sense forma.

Dualisme interaccionista: teoria dualista que manté que ment i cervell són realitat diferents, que necessitem una ment autoconscient de la presència del jo per explicar fets, i que la interacció entre cos i ànima passa per l’escorça cerebral.

Interaccionisme emergentista: teoria que afirma l’existència d’actes mentals, de que la ment es un producte evolutiu del cervell i que no tot el que és real ha de ser material. Defensa l’existència de tres mons: món 1 (matèria), món 2 (ment), món 3 (cultura).

Raó pràctica: s’ocupa d’allò que pot ser d’altra manera i té com a objectiu assolir la felicitat. Àmbit moral i de la llibertat.

Raciovitalisme: entén la vida com a raó, ja que forma part de la nostra vida i no es pot entendre sense la raó (Ortega i Gasset).

Raó instrumental: creu que el coneixement s’ha convertit en un instrument per fabricar i dominar tècnicament els processos de la natura per satisfer les nostres necessitats.

Acció comunicativa: té com a objectiu la cerca d’acords i el consens (Habermas).

Persona (Boeci): substància individual de naturalesa racional.

Existència encarnada: les persones som de carn i óssos, i estem dotades d’una interioritat que ens permet sortir de nosaltres mateixos i obrir-nos a altres coses.

activitat 17: Estàs d’acord amb Turing quan diu que l’ésser humà és un autòmat conscient?

Alan Mathison Turing OBE, FRS (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemàtic britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. Se'l considera el pare de la informàtica moderna.
Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing.

Clarament no estic d'acord amb Turing quan afirma aquest fet ja que els humans no poden ser comparats amb els robots des-de cap aspecte. Per una part la seva intel·ligència esta limitada i la nostra intel·ligència no ho es de limitada. per altra part als creadors dels robots som nosaltres per tant el creador d'algo es mes intel·ligent que aquest algo ja que ha sigut capaç de crear-lo. i per ultim caldria dir que la principal diferencia entre autòmatsconscients i éssers humans es l'ús de la raó.

Activitat 16: Comentari de text (Huntigton)

Huntington parla sobre el xoc de civilitzacions ,expressa dues idees en dos textos diferents:

Al 1r text Huntington parla del que segons ell succeirà en un futur no molt llunya, per una part el poder que tenen avui en dia el occidentals passara a les mans dels asiàtics i islàmics ja que la seva economia esta puja'n molt ens aquests últims anys. per altra banda totes les cultures ens acceptarem tan i com son i ens integrarem les unes amb les altres, passarem d'un multiculturalisme a un interculturalisme, per tal de tenir una bona convivència.

En el 2n text es tracta sobre la convivència entre múltiples civilitzacions amb diferents cultures. Huntington diu que tots som iguals, però pertanyem a cultures diferents. Defensa el diàleg entre cultures, per poder entendre’ns; recolza una actitud interculturalista.

Activitat 15: El nacionalisme

El nacionalisme es refereix a una ideologia, un sentiment, una forma de cultura, o un moviment social que es centra en la nació.

Està referent dins l'Estat modern i a l'empemta per la sobirania popular amb a revolució francesa en el S.XVIII.

Des d'aquell moment el nacionalisme s'ha convertit en una de les forces polítiques i socials més forta, a causa de la primera Guerra Mundial de la la Segona Guerra Mundial amb l'escens del feixisme.

La gent forma part de la nació, aquesta creu en la seva cultura, la seva religió.

El nacionalisme com a part positiva és que té una cultura, és a dir, una història, una llengua i unes lleis, fet que fa que siguem més diferents. Hi ha gent que no accepta la diferència cultural que por haber-hi, per això critica. Molta gent el que vol és que una nació sigui única, amb coses pròpies, una llengua, una cultura, que no hi hagi variabilitat.

Gent que creu correcte una nació i creu en la seva cultura és pot mirar com a un sentiment.

Activitat 14: Definicions

Tribus urbanes: Grups formats per joves que busquen una identitat i un perquè que la família i la societat no els pot donar.

Etnocentrisme: Consisteix a analitazar les cultures desde la cultura pròpia , és a dir , analitzar el seu comportament a partir dels nostres prejudicis que no tots són vàlids.

Racisme: Menyspreu i rebuig cap a una altre raçaa a causa de la seva cultura , procedència o color de la pell.

Xenofòbia: El rebuig cap a la gent de l'extranger.

Aporofòbia: El rebuig i el menyspreu cap a la gent pobre , aquest és un dels pitjors.

Relativisme cultural: Consisteix a analitzar les diferents cultures desde els seus pròpis valors i prejudicis no dels dels nostres pròpis.

Paràlisi cultural: Defensa d'una visió de la societat , això provoca uan conservació de les tradicions i no adoptar canvis.

Civilització: és el que es pròpi d'una ciutat , territori o espai.Conjunt de tradicions , cultura , objectes...

Interculturalisme: Proposa analitzar les culturres desde un punt de vista que té unes normes imposades que són els drets humans , aquesta posició supera les mancances del relativisme cultural.

Activitat 13: Socials per naturalesa?

Jo personalment defensaria clarament la teoria que representa Aristòtil aquesta que diu que sí que som socials per naturalesa ja que els esser humans som animal polítics, és a dir, sociables per naturalesa. Necessitem de la societat i de la cultura per poder desenvolupar les nostres característiques pròpies. Els éssers humans son uns esser plens de mancances que tan-sols podem omplir aquestes amb la societat. Per aixo indirectament per ser persones hem de conviure en societat primer. no existeix cap persona que es pugui considerat com a tal i mai allítingut contacte amb aquesta, un exemple clar seria el nostre naixement si quan som petits ens aïlle-se'n moriríemper que necessitem de la societat per avançar i créixer. per ultim diria que també hem de tenir clar que l'únic ésser viu que pot viure en societat es l'ésser humà ja que es L'únic que pot distingir entre el bé i el mal i te un llenguatge per poder comunicar-se en aquesta societat.

Definicions Tema 2

Utilitat: criteri de la veritat que considera que un enunciat és cert quan és útil i beneficiós.

Noema: objecte de la conciencia, exemple: el cel és blau.

Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educación, cultura, societat... segons l’hermeneutica són constitutius del coneixement.

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: criteri de la veritat en el que s’accepta un enunciat com a cert perquè prové d’ algú a qui se li ha concedeix el crédit pel coneixement que té sobre una materia.

Coherència lògica: criteri de la veritat logicomatemàtic, que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre enunciats d’un mateix sistema.

Adequació: concordància entre el que és diu de quelcom i el que és.

Consens: acord entre una comunitat d’interlocutors.

Contingència: allò que és i que podria no haver sigut.

Necessitat: és absolutament real i no pot no ser ni ser d’una altra manera.

Món 2 (Popper): món de la ment, de la realitat psíquica, el que pensem.

Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.

Principi de verificació:  considera que perquè un enuncia sigui científic s’ha de poder demostrar empíricament.

Falsacionisme: (defensat per Popper) que considera que no s'obtenen conclusions universals a partir d'enunciats singulars, sinò que de la falsedat d'enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d'enunciats universals

Paradigma: conjunt d’hipòtesis, manera de veure el món. Manera de veure el món compartida per una comunitat de científics.

Revolució científica: período de canci radical en que es substitueix un paradigma per un altre.

Anarquisme metodològic: Diu que no existeix un mètode vàlid per a la ciencia, ja que és subjectiva. Per tant, en la ciencia tot val.