Crítica de la raó pura; Kant

Idees principals:


El text ens explica les diferencies entre persuació i convicció i més tard ens esmenta les diferencies entre
la opinió, la creença i el saber.


Títol: Persuació o Convicció?


Preguntes:


1) Quina diferència existeix entre la persuació i la convicció?
La convicció és un judici vàlid per a totes les persones, en canvi , la persuació només és vàlid per a un subjecte.


2)Quina relació mantenen l'opinió, la creença i el saber?
 La veritat.

El problema de la filosofia contemporània

Idees principals


L'home no vol plantejarse el perquè de la seva existència només es dedica a viure el dia a dia.


Quan l'home ho fa  i pensa sobre elll es dins d'un mòn de duptes que no pot respondre d'una manera certa.


Títol
La inconciència del èsser humà


Preguntes


1) Perquè no té en conta tot el que l'envolta i no és fa preguntes sobre l'univers, el que som realment, que hi ha després de la mort etc..

2) L’ésser humà viu immers en la seva rutina.

Definicions Tema 1

Saber comú: Tracta sobre el que. Es funda en l’experiència de la vida quotidiana i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de prejudicis.

Saber científic: se centra en el perquè. Hi ha dos elements que permeten veure la diferenciació ( l’experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.

Saber filosòfic: és un saber total es pregunta el perquè de tot. Filosofar es pensar utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa, amb la finalitat d’entendre l’estructura fonamental de la realitat i de la pròpia raó.

Ciència: Necessita l’experimentació i l’aplicació de les matemàtiques per a resoldre enunciats.
Sil.logisme: És un raonament deductiu en el qual posades certes coses que són les premisses d’elles se segueix una altra diferent de les anteriorment posades i això és la conclusió

Axiomes: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

Inducció: un tipus de raonament en el qual s’obté una conclusió general a partir d’una sèrie de
casos singulars coneguts per experiència.

Hipòtesi: suposició provisional que encara no esta comprovada.

Lleis: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.

Teories: són enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d’una ciència en particular. (conjunt de lleis).

Falsació: es dona quan una hipòtesi és refutada.

Comprensió: consisteix a posar-se en el lloc dels fets en realitzar una comprensió dels fets.

Mite: fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

Mètode empiricoracional: Comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l’intel·ligible.

Jocs lingüístics: Són les diverses maneres que hi ha d’ interpretar el llenguatge i models que d
escriuen situacions comunicatives que estan estretament entrellaçats amb “ formes de vida”.


Racionalisme: combinació d’intuïció i deducció, segons el model de les matemàtiques.

Sensibilitat: és una font de coneixement.

Hermenèutica normativa: Apel y Habermas. Posa normes a la comprensió i intenta descobrir entre els elements que fan possible la comprensió uns criteris del quals criticar les “ falses comprensions”.

Ontologia: Forma part de la metafísica i és el tractat de l’ésser.

Ludwig Wittgenstein

En el pensament de Wittgenstein poden distingir-se dues etapes. La primera ve marcada per la publicació del Tractatus logico-philosophicus (1921-1922), en el qual tracta de donar una sortida als problemes no resolts del positi vismo clàssic respecte a les matemàtiques, la ciència i la filosofia. Per a ell, la filosofia no és un saber, sinó una activitat, i la seva finalitat és aclarir les proposicions; així, la filosofia se circumscriu a una anàlisi del llenguatge.

La segona etapa queda definida per la seva obra Investigacions filosòfiques, publicada pò en 1953. Aquest llibre dóna origen al corrent denominat filosofia analítica, que centra la seva reflexió en l'estudi del llenguatge com a única manera de resoldre els problemes filosòfics.

De les Investigacions filosòfiques, per la seva banda, es proposa un fragment en el qual Wittgenstein critica primer la seva anterior concepció del llenguatge per passar, a continuació, a presentar alguns aspectes de la seva nova idea de la filosofia. Segons la seva nova concepció, la tasca de la filosofia no consisteix a corregir l'ús ordinari del llenguatge, sinó a comprendre el seu funcionament de forma adequada, la qual cosa resoldrà per dissolució els problemes filosòfics tradicionals.

Pagina web: Biografia Ludwing Wittgenstein

Comentari de text

"Aprender a razonar"

F.Pizarro

Aquest fragment pertany a F.Pizarrro en la seva adaptació de la obra Aprender a razonar.

El text està dividit en quatre paràgrafs. En el primer ens fa una breu introducció al tema del que es parlarà i després ens explica el què és una hipòtesi. En el segon ens dóna informació per saver com es passa de hipotesi a llei cientifica, A continuació, en el tercer de com aquesta llei pot arribar a ser una teoria científica i en el quart paràgraf ens fa una petita metàfora comparant la hipòtesi, llei i teoria amb un arbre, per tal de que captem aquesta els diferents conceptes, en el que les hipòtesis constituirien les arrels, el tronc i les branques el formarien les lleis i les fulles serien les teories que s'alimentarien a partir de les hipòtesis, pet tant, sense hipòtesis no hi han possibles teories. 

El vocabulari empreat és molt senzill i alhora entendible.

La filosofia és una ciència?

A l' antiguetat la ciència i la filosofia estaven molt lligades l’una amb l’altra perquè en el món grec la ciència era l’espistéme, el coneixement superior, el més elaborat i també el coneixement previ al nivell suprem de saviesa. 

Però la ciència s’elabora en el Renaixement on es produeix la Revolució Científica en que la ciència determina unes sèrie de característiques específiques que dissenyen el seu propi mètode, l’anomena’t mètode científic.

La diferència del saber científic i filosòfics basa en que la ciència utilitza les matemàtiques i la experimentació per resoldre els seus anunciats i en la filosofia no es necesari.

Reflexió inicial

Aristotil

La filosofía no es preductiva. La filosofía comença per l’admiracció i després plantejar-se problemas més amplis . Qui és planteja un problema reconeix la seva ingnorància i per això busquem una resposta per fugir d’aquesta ignorancia.
 
Bertrand Russel
 
La filosofía és l’intermedi entre la teología i la ciència. Entre la teología i la ciència existeix una part que no perteneix a cap de les dos materies aquesta esta exposta als atacs de totes dues que és la filosofia.

Activitat inicial

1) Defineix en un màxim de tres líneas que entens per filosofia
- La filosofia és el nom que han donat els pensadors al recull de preguntes més allà de la coherència.

2) Quins temes tracta?
- La mort, l'existència, la conducta, la vida, els valors... el perquè de tot.

3) Qui era Sòcrates? Que en saps?
- Va ser un filòsof mestre de plató que va ser condemnat a mort. 

4) Quan va sorgir el pensament Occidental?
- Neix a les colònies gregues de l'Àsia menor.

5) Per què existim?
-Per què s'han donat un conjunt de caracteristiques  que fan possible la vida.

6) Per què existeixen els polítics?
- Per representar a la societat evitant un caos.

7) Creus que t'has de comportar segons uns valors per què?
-Si , perquè sinó i ages valors no podriem combiure en una societat.

8) Qui va crear l'Univers?
- L'inivers el va crear una serie de processos astronomics ( Big-Bang)


9) Esmenta 5 filòsofs que no siguin Sòcrates?
- Plató, Aristòtil, Marx , Kant, Apolo .

10) Per què l'ésser humà necessita la cultura?
- Per saver comportar-nos, relacionar-nos i afrontar la vida d'una forma correcte. 

11) Som lliures?
- En part. Som lliures`per escollir el que volem fer, però hem d'assumir les conseqüècies dels nostres actes.

12) Que és la bellesa?
- És la millor part o qualitat de l'èsser humà.

Descripció sensible i racional d'un objecte

El meu coixi

Si el descrivim de forma sensitiva es poden dir poques coses Jo personalment diria que es de color lila intens, la funda que el recobreix està brodada a mà i te una cremallera per on poder canviar la funda i poder afegir-hi gruix. En canvi si el descrivim d'una forma racional podria dir que te un valor sentimental enorme per mi ja que fa 15 anys que el tinc. Va ser un regal de la meva avia al complir un any. També podria dir que te un tacte molt suau, que es molt còmode per dormir o relaxar-te i per ultim diria que per dins te moltes plomes per proporcionar calor i comoditat