activitat 25: Epitet ( La llibertat interior, font de felicitat)

La llibertat interior, font de felicitat

Les persones sempre som lliures en les accions les quals podem decidir internament (pensaments,ideologies) però no en les en les activitats externes, ja que no ens asseguren la llibertat absoluta perquè sempre pot haver quelcom que t’impedeixi dur a terme una determinada acció. Per altra banda Epitet defensa que no tenim que deixar-nos enganyar per les coses desconegudes que van fora de la nostra voluntat ja que ens poden enganyar i acabar afectant-nos.

Epitet

Epictet fou un filòsof grec, de les tesis de l’estoïcisme tardà, nascut l'any 50 d.C. a Hieràpolis, Frígia. Va arribar, encara nen, a Roma com esclau d’Epafrodit i un cop llibert, va viure a Roma i va conèixer al filòsof Musoni Rufus, del qual va ser deixeble fins que Domicià va expulsar als filòsofs de la ciutat. Després d’abandonar Roma, cap a l’any 93, es va establir en Nicòpolis (al nord-est de Grècia) on va fundar la seva escola i va desenvolupar els seus ensenyaments fins a la seva mort, esdevinguda en l’any 138.

Epictet es va dedicar plenament a l'ensenyament i de la mateixa manera que Sòcrates, no va escriure res. El seu pensament estava basat en les obres dels antics estoics i els textos que es conserven són gairebé tots d'ètica.

Activitat 24: Comparació entre Aristòtil i Epicur

Aristòtil	Epicur
Defensa la felicitat com autorealització (eudemonisme) totes les activitats humanes es realitzen per un fi.	Defensa la felicitat com a plaer (hedonisme) La felicitat es pot aconseguir mitjançant un anàlisi dels plaers i elegint el que ens aporti més.
Tots estem d'acord que volem ser feliços, però quan intentem ser-ho comencen les discrepàncies.	Es pregunta què és el que mou  els homes a obrar.

                                       

Activitat 23: L'estaca - Luis Llach

 Lletra

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:

 Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.

Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Aquesta cançó representa una veritable lluita per la llibertat sobretot si tenim en compte el context  en el qual es va desenvolupar. Va ser composada per Lluis Llach el 1968, és a dir,  en plena dictadura franquista i va esdevenir una crida a l'acció per aconseguir la llibertat. La cançó explica el procés per aconseguir la llibertat mitjançant la metàfora del lligament a una estaca, de la qual es volen alliberar. Considero que és una cançó que va molt lligada al concepte de llibertat, pel fet de voler viure plenament sense coaccions externes i en un règim on es respectin els drets individuals i col·lectius. A més crec que és una cançó que dóna molta força i motivació per assolir aquesta llibertat que tant volem aconseguir.

Activitat 22: Definicions Tema 9

Temperament: Conjunt de sentiments i passions amb els que naixem difícils de canviar.

Virtuts: Hàbits de comportament que ens predisposen a obrar bé.

Amoral:  Que no sap distingir entre el bé i el mal i per tant no és responsable dels seus actes. Ex: animals, nens petits.

Consciència moral: Capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: Capacitat de respondre als nostres actes per tal de ser-ne amos.

Llibertat externa: Manca de coacció externa. Els presos no en tenen.

Lliure albir: Llibertat interna( capacitat de decidir)

Condicionament: Influència que rebem però que no implica manca de llibertat, si no que conservem encara prou llibertat per ser amos dels nostres actes. Si estem condicionats, no tenim una llibertat absoluta.

Destí: Llei que regeix l’univers a la que estem sotmesos , segons la que tot succeeix necessàriament.

Reflex condicionat: Actes lliures. Les causes provoquen efectes.

Determinisme genètic: les causes de les postres actuacions estan determinades per la nostra dotació genètica.

Indeterminisme: percepció filosòfica que creu que som lliures i no estem determinats.

Racionalitat econòmica: Escollir minimitzant costos i augmentant beneficis.

Autonomia moral: Cadascú es posa a si mateix la llei.

Nivell preconvencional: Nivell en que la persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis i les normes de la societat.

Nivell postconvencional: La persona d’aquest nivell sap distingir entre els principis morals universals i les normes de la societat.

Lògica de l’atenció: Desenvolupar el sentit de la compassió i responsabilitat envers els qui necessiten ajuda.

Estoïcisme: Determinisme cosmològic, creure que estem sotmesos al destí. La impertorbabilitat de l’anima i l’existència d’una llei que regeix l’univers.