14 may 2012

El final d'una etapa vol dir el principi d'una de millor.

Encara que no s'agi acabat el curs aquesta serà la última publicació. No ho hem aprés tot, perquè això seria impossible, però si tot el que hem pogut, el màxim. Tot i que la majoria no tornen a estudiar aquesta assignatura, estic segura que ens servirà molt en diferents aspectes de la nostra vida.


       

Per repasar per la sele

A continuació he adjuntat 5 powerpoints sobre els autors que ens entren a selectivitat perque una vegada haguem estudiat ens ho mirem per repasar i aprofundim en el nostre coneixement.


Platón




Activitat numero 31: La felicitat segons Mill


Idees principals:

En aquest text l’autor relaciona el que és la felicitat amb la satisfacció. Mill defensa l’utilitarisme i considera que és millor ser un home insatisfet que un porc satisfet, és a dir, els homes que aspiren a una major felicitat, tenen menys que els que es conformen amb poc i amb poc són feliços.

Títol del text:

Diferents felicitats.

Anàlisi del text:

Aquest fragment de text pertany a John Stuart Mill de la seva obra de L’Utilitarisme. L’autor és un clar defensor del pensament utilitarista que es basa en aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones. En la primera part del text es presenten dues situacions iguals en diferents persones amb situacions i emocions distintes, això vol dir que la seva capacitat de satisfacció també és diferent. Després defineix el concepte de felicitat i explica que les persones més intel·ligents,dotades superiorment, no arribaran a la felicitat major, serà ,és complicat per a una persona així que per a una persona menys dotada. Mill prefereix ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet. És més fàcil arribar a la felicitat quan necessites menys per ser-ho.

Comparació:

Mill defensa que ens hem de fixar en la qualitat dels plaers ja que no tots tenen la mateixa qualitat, en canvi Bentham defensa que tots tenen la mateixa qualitat i ens hem de guiar per la quantitat. Epicur també relacionava la felicitat amb els plaers i en distingia de diferents.

Activitat 31: Diferencies entre kant i Aristotil


Aristòtil fou possiblement el filòsof més important de l’antiguitat. Com Plató, de qui fou deixeble, defensà una ètica teleològica basada en un fi: la felicitat que per Aristòtil és viure d’acord amb la virtut. D’altra banda, trobem a Kant, filòsof pertanyent a la Il·lustració Alemanya i un dels més grans de la història.


La comparació entre ambdós autors és de les més clàssiques de tota la història de la filosofia com a conseqüència d’una clara oposició entre l’ètica que defensa cadascun d’ells i que esdevé la principal diferència entre ells a banda de la posició realista que defensa Aristòtil i la síntesi que intenta proposar Kant entre el realisme i l’idealisme que també esdevé una notable diferència entre ells. Aristòtil defensa una ètica material (també anomenada ètica de la felicitat) basada en un fi i que posseeix contingut. Kant, per contra, presenta una ètica totalment innovadora buida de contingut i de caràcter més rígid i abstracte on el valor moral d’una acció no rau en cap finalitat o propòsit a assolir (tal i com defensava Aristòtil) sinó en la màxima, en allò que determina la seva realització, i aquest allò és el deure. L’ètica material i per tant la d’Aristòtil (defensada per molts altres autors com Epicur, Mill o Plató) es caracteritza per presentar un contingut a posteriori, imperatius hipotètics i per ser heterònoma mentre que la formal de Kant és caracteritza per un contingut universal (i per tant a priori), per presentar imperatius categòrics (deure moral) i per ser autònoma.

13 may 2012

Activitat 30: Comentario de text de Kant

Kant en aquest text explicà la seva teoria de que nosaltres començarem a conèixer a traves de l’experiència, i a traves de aquest conceptes captats per l’experiència es posa en marxa el nostre coneixement.
I per aquesta raó distingirem de dos tipus de coneixements, el coneixement a priori que són coneixements que no provenen de l’experiència i després els coneixements a posteriori, que si depenen de l’experiència.
Un coneixement a priori es necessari, universal i vàlid, i els podem trobar el la física o en les matemàtiques.
Aquest fragment està extret de la critica de la raó pura de Kant.
I el podem comprar amb Hume, aquest autor que negarà l’existencia del coneixement a priori i de la existencia de les idees innates, doncs Kant de les idees innates que també també podem comparar amb els elements a priori. Aquests, necessiten de l´experiència per tenir sentit. A més la validesa del coneixement es troba en el propi subjecte.

                                              

Activitat 29: La ilustracció

Kant ens defineix l'ilustracció com la sortida de la minoria d'edat , però no físicament sinó mentalment . Per a Kant la minoria d'edat suposa viure de manera no-autosuficient , això vol dir viure amb algú que et guii i et digui el que has de fer . Kant diu que sortir d'aquest estat és perillós i molt difícil ja que sense algu que et guii i et digui com has de pensar pots acabar malament i nomès uns pocs són capaços de pensar per ells mateixos i sortir del sistema establert sense caure en desgracia .
Kant també diu que és necesari que tot el mon surti de la minoria d'edat sense cap revolució ja que això nomès faria que la gent siguès guiada per un nou sistema .


L’ús públic de la raó ha de ser lliure ja que és l’únic capaç de produir la il·lustració. D’altra banda, l’ús privat de la raó ha de ser limitat, sent així un ús privat en la utilització de la raó que se li permet a un home que ocupa un càrrec civil o d’una funció que se li confia.

La comunitat ha de tenir mecanismes per tal de que alguns dels seus membres siguin capaços de comportar-se d’una manera passiva per tal de que el govern els dirigeixi cap a fins públics. Per exemple, un ciutadà ha d’obeir segons les seves funcions i limitar l’ús privat de la raó.

No seria possible una societat on és prohibís l’ús públic de la raó ja que seria tot un crim contra la naturalesa humana. Cap societat pot obligar als ciutadans a no ampliar els seus coneixements, explorar, innovar, corregir errors, en definitiva, promoure la il·lustració. Tampoc el monarca pot fer-ho en nom del poble, és més, hauria de permetre als seus súbdits actuar per si mateixos i fer el que considerin necessari per tal de salvar les seves ànimes.

Immanuel Kant afirma que la seva època no és il·lustrada però si d’il·lustració, ja que es permet treballar lliurement per a la sortida del poble d’una minoria d’edat.

Les conclusions de Kant són que només algú que sigui il·lustrat, que no tingui por de res, que al mateix temps disposi d’un exèrcit nombrós i disciplinat capaç de garantir seguretat al poble, només aquesta persona podrà expressar-se i dir qualsevol cosa que no sigui lícita dins d’un estat lliure.

També un alt grau de llibertat civil pot causar un cert avantatge per a la llibertat d’esperit del poble, no obstant es fixen límits infranquejables. D’altre banda un grau menor de llibertat li procura un espai més ampli a l’hora d’expandir tots els seus poders.

Un cop que la naturalesa ha desenvolupat una certa inclinació i una disposició al lliure pensament, aquest fet repercutirà gradualment sobre la manera de sentir i de pensar del poble, i fins i tot en els principis bàsics de govern, que troba com a profitós tractar a l’home segons la seva dignitat.
 
 
 
 
 

Activitat 28: Analisi de la causalitat

Bolas de Billar
IDEES PRINCIPALS
La idea principal que podem extreure d’aquest text de Hume és la seva concepció del principi de causalitat, el qual considera que no tenim cap certesa que d’un mateix efecte es derivarà una mateixa causa, ja que el coneixement és probable, no cert i a més quan sobretot ens fonamentem en
la experiència com a partida d’aquest coneixement. Considera que l’hàbit i el costum de la repetició de les mateixes relacions de causa-efecte no impliquen una veracitat.


TÍTOL
És la causa a priori?


ANÀLISI
Aquest text pertany al filòsof empirista David Hume on ens està sintetitzant part de la seva teoria del coneixement centrant-se en el principi de causalitat tot afirmant que no existeix una relació necessària entre la causa i l’efecte.

L’autor afirma que la causa no és a priori, és a dir, que a partir de la raó no podem conèixer que d’una causa es deriva un efecte per això podem dir que no hi ha cap punt per a esperar que en el futur es derivin els mateixos efectes de les mateixes causes ja que l’hàbit i la successió d’aquests no ens aporta un coneixement cert.

En el text intervé una figura religiosa, del Gènesis de la Bíblia, Adam i se li atribueix que fou el primer home de tot el món i suposant que no ha pogut aprendre res de ningú no podria demostrar que de les mateixes causes en derivarien els mateixos efectes, ja que aquest home no havia tingut experiència anteriorment.
En conclusió, l’autor afirma que no podem basar-nos en l’experiència per previsions empíriques i per tant, el costum de la repetició dels mateixos efectes no significa que sigui sempre estàtica, la naturalesa és dinàmica, tot flueix i canvia com deia Heràclit.
D'aquí prenem com a exemple la seva teoria sobre les boles de bitllar les quals compten amb uns efectes diferents de les mateixes causes, no tenen moviments certs del tot.

activitat 27: Comentari de text de hume

idees principals
Hume creu en el jo com un conjunt de percepcions que van canvian per això critica a tots els filosofs que creuen diferent. També  nega L'existència de la substancia ja que per Hume solament afirma l'existència d'allò que podem rebre una impressió

Títol: jo, conjunt d'impressións

 

Comentari:
Hume en aquest fragment de l'Abstract, defensa el jo com un conjunt de percepcions variables . Aquest fragment també es dedica a fer una criíica al pensament cartesià, ja que no creu en allò que es particular.

Comparació:

Aquesta teoria la podem comparar amb altres filòsofs racionalistes com ara Descartes, que accepten i afirmen el jo com una substancia que no romana, una substancia fixa, mentre que Hume diu que es una substancia que no sempre és igual.

Activitat 26: Impresions i idees

Idees principals:
Tota substancia ,és que allo que concebim a partir d'unes percepcions, per tant no podem tenir idea  d'allò que no ens hagi causat alguna impressió.
Títol:

sense percepcions no hi ha substància.

Comentari:

A aquest text hume comença dient que l'anima es pot arrivar  a percebre a través de dos tipus d'impressions, totes elles unides formant la unitat en sí que necessiten formar part del conjunt. Per tant diu que no podem tenir idea d'allò que no ens hagi causat alguna impressió. Així, no sería correcte dir que tenim una idea de la substància en si, sinó que l'únic que arribem a conèixer son les qualitats particulars que engloben les percepcions

Comparació:

Podriem comparar aquesta idea que exposa hume amb descartes( filòsof racionalista) ja que aquest diu que podem arribar a percebre la substancia a partir de la raó, no són necesaries les impresions.

Activitat 25: 'Sigues filòsof, però enmig de tota la teva filosofia continua sent home'

En aquest text hume fa una critica sobre les actucions de alguns filosofs, ja que a vegades parla sobre temes dels quals no tenen consciència. Diu que, a més de filosofar, hem de ser homes dins de la societat per la qual estem fets, envoltats de sentiments i experiències inexplicables per la raó. Per altra banda no nega la utilitat d'aquesta ja que ens permet arribar a la veritat, això si, amb un límit. Així, és important filosofar per arribar als coneixements sempre i guan aquests siguin
comprensibles per als homes.